Cendres.
Fang.
Gel.
Sal.
Ni una paraula més.

Una història de llibres.

M´arriba el llibre, "El Paradís Perdut" de Milton, amb traducció de Miquel Dolç. Les coses per Internet funcionen bé sobre tot per comprar llibres, sempre i quan et trobis amb la bona sort, i ben segur que la vaig tenir. I tot esdevingué tan aviat com l´explosió d´un llamp.


Els fulls dormien un son llarg

pel que és la vida humana,

sotmesos, retuts,

una lleixa els donà llit

els minuts eren arteries

a través del futur.

Una ma, ignorant,

uns dits,

que els desperten i descabdellen.

Una imatge sagrada

en un paper cansat,

unes paraules escrites

a l´anvers

adreçades a un amic,

ni ell ni la mà que les ha escrites

bateguen en el nostre mon.

La imatge, un paradís perdut,

la llengua de les paraules,

cremant en el foc dels dies de la derrota.

El paper tornava a la mateixa terra,

retornava amb paraules d´amistat

calant foc al cor que a la mà donava vida.

Passat i futur es marfonen.

Els mots escrits retrunyen.

Veus amigues s´en fan ressò,

tresquen i donen nom al passat.

La imatge i les paraules son ja al lloc d´on partiren.

El paradís és el retorn dels justos

o de les seves paraules.

 
 

Comentari al llibre.

Té poemes amb propostes netes i clares. Apunta cap a maduracions que prometen. Poesia amb paraules de cristalització inmediata. Desde expressions lluents a les morbiditats pregones i definidores com les del poema "Overbooking", p. 16: "Tot se m´omple de cossos/com una morgue improvisada/on ja no hi cap ningú més" on un deix d´adolescència atreta pel no res canta encara en minuts front l´absurd i l´atzarós viure. Els referents al nuviatge entre física i paraula apunten ullades obertes, sagetes de sabiduria. Caldrà seguir aquestes primeres passes d´aquesta prometedora poetesa.

Tot seguit

I tot seguit uns dies, setmanes...(mesos?) de silenci. Ara toca la propera Tertúlia de Fartdart: "Dreceres entre els malsons i la vigília" de Maria Ángels Moyà. Avui començaré la seva lectura i d´aquí a uns dies hi reflectiré les meves impresions.

Anatomia dels Orígens IV

Com quasi sempre el primer assaig seriós sobre l´escenari, un desgavell. Situar-nos a l´espai, llegir els texts, coordinar llums, àudio, imatges. Aquesta vegada l´escenari, l´espai del Planetàrium s´ha convertit en un repte. La conformació circular, la cúpula on es projecten les imatges de les sessions, la inclinació de les butaques, tot és dissenyat per mirar cap amunt. A més, enmig de l´escenari la baluerna de l´aparellatge de projeccions, xapa la unitat de l´espai per on tendrem que moure´ns.  Cóm? Aquesta és una de les possibles claus.

I de feina de preparació ja n´hem feta i molta. Primer definir un estil, uns temes centrals. Tot seguit la recerca de materials, o millor dit, en aquesta ocasió, la creació de texts, en la seva major part,  perquè ens agrada posar-ne de propis, i, ens agrada escriure i llegir poesia entenent-ho com tot allò que ens sembla estètic i essencial. I, a més,  la recerca de músiques, imatges, efectes, moviments adients lligats i concertats el millor que sabem,  això és bastint-ne un ordre, una seqüència, un ritme. Triar el lector/a per a cada texte, el moment on implementar la música, el moment d´encendre i apagar llums, el lloc i l´ordre de les imatges cercades prèviament. Telefonades, correus electrònics entre nosaltres, telefonades i correus de coordinació amb el Planetàrium. Hores de recerca de llibres, obres, imatges, música.  Hores de reunions, sopars, anades i tornades. Tot plegat? Impagable. Perquè en gaudim i sentim com un regal totes aquestes estones. Passió, engrescament, tot menys ensopiment o rutina.

Ara ens trobam davant l´escenari real, tal com els somnis davant la vida. Afaiçonar el desig, emmotllar-lo en l´argila dels imprevistos, dels imponderables i de les nostres individualitats. Els narcisismes de cada un de nosaltres posats en l´enclusa a foc roent.

Ja tastam la pessigolla de la data. Ens sentim compromesos amb nosaltres, amb el públic que serà testimoni de l´acció, amb la gent del Planetàrium i el seu generós compromís, comprensió i ajut. El 19 de Desembre, les 17,30, hora de començament (sigueu puntuals!!) són molt, MOLT propers.

Anatomia dels Orígens. III

                        Passa un temps, llarg. Sempre resta, després de finalitzar i representar les nostres obres -quasi sempre una sola vegada- una sensació d´atipament, com si després d´un tiberi ens plantèssin davant les narius un plat de porcella rostida. Però plou, fa vent, arriba el fred, torna a sortir el sol,  ja escalfa i la digestió ha passat avall. La fretura ja és a l´aguait. Ens trobem casualment al carrer, en una presentació d´alguna nova obra de teatre o llibre, caminant per algun tirany de la Serra o del Plà de Mallorca, conversam sobre qualsevol cosa.

                        Som un lector de cosmologia, vaig sovint a l´observatori de Costitx, l´antropologia, d´altra banda, m´ofereix matitzos que em pinten de colors el paisatge de tota la humanitat. Conversadors com sóm, oïdors, escoltadors, auscultadors, gourmants del diàleg, de l´absurd, i l´humor, les dèries van covant l´humus primordial que acollirà la llavor d´una incerta proposta. I heus-la en berceroles. Conjuminar la paraula i el conèixement. Agermanar espais que, absurdament, es donen, en aquests dies de sobreespecialització occidental del pensament, l´esquena: el mite i la ciència. Pouar en l´arbre comú del pensament, allà on neix el/els cosmos, bresol d´estels, humanitats i històries. Un espai per a representar la trobada: la sala del Planetàrium de Mallorca, a Costitx. De fet, ja fa anys, en les primitives instalacions de l´Observatori, s´ens va donar acollida a una tertúlia, "l´Univers de la Paraula", gràcies a la generositat de Salvador, pare-mare, creador, continuador, engrescador de l´Observatori. Doncs vet aquí que som escoltat per uns i altres. La nit de Sant Joan del 2008 Salvador tornà a rebre una altra extranya proposta.

Anatomia dels Origens II

             Es tracta d´una aproximació poètico-escenogràfica a les cosmovisions de diverses cultures sobre l´origen de l´univers. De fa uns anys la gent de FARTDART ens sentim atrets per la recerca d´espais i accions al voltant de la multiculturalitat. "Mallorca Pluritours" representat a "Can Alcover" de l´Obra Cultural Balear a Palma el Gener del 2008, en va ser una primera experiència, en la que els assistents eren convidats a un recorregut per les diverses "mallorques" presents i simultànies amb les que convivim. Subsaharians oferint, quasi clandestinament, fragments de poesia, una taverna del port amb mariners i putes consumits per la nostàlgia i l´alcohol tot enyorant la terra de naixement, i un zoc àrab flairat d´epècies i balls. Els turistes finalitzaven el recorregut en un espai comú, la sala de conferències de la planta baixa, amb lectures de poemes de Joan Alcover, una d´elles també llegida en Tamazight. Mallorca, la seva història i la seva llèngua, el català, en el rerefons, escenari de trobada i futur.

             Cóm treballam? Haurem de quedar per un altra dia. Caldrà ordenar un poc el taller per fer-vos entenedor el camí que ens condueix als resultats que veu i viu el públic.

             Fins aviat.