Calidoscòpi

Heu posat mai l´ull per la mira d´un calidoscopi? Amb ull d´infant, caldria afegir. No heu sentit, cada vegada, un frec que vos embolcallava tot el cervell d´un somni polièdric, multicolor? Talment com el viatge al cor d´un diamant bategant en infinides geometries sempre noves? Un joc de miralls adequadament disposats reflecteixen desde el seu respectiu angle els robins que, amb un lleu moviment de la nostra mà, confegeixen per a nosaltres un ball de múltiples coreografies. Un grup de persones ens trobam a una hora, sempre les 19hs, a un lloc, ahir, com moltes vegades a la llibreria Lluna de Palma, per parlar d´una obra de poesia, on cada texte juga el paper d´aquests robins i, nosaltres, el joc de miralls. Ens deixam anar, confiats en la benevolença mútua, llegim, vessam hermenèutiques, recollim el que un o altre diu transformat novament per la lectura pròpia. Esclaten els textes en multitut de sentits, giravolten i es multipliquen les paraules, l´autor és ara una miloca que escampa tot el seu potencial diàleg endins de la tertúlia. Quan acabam ja no és el que era, és molt més. I en cada un de nosaltres roman multiplicat per la íntima vivència compartida de l´altre.

evolució

Al començament fou el mite i, amb ell, la paraula. Després vengué l´èpica, el poema. Tot seguit el pensament esdevingué filosofia, la qual amb el diàleg amb la natura, l´entorn, i amb el psiquisme, fruità en el pensament científic. Etapes evolutives que dibuixen el camí de l´infant a l´adult. Etapes que s´integren i conviuen entre nosaltres en un cercle creador, nodrid pel mite i la filosofia, agombolats pel fet poètic i depurats pel pensament realista de la ciència en totes les seves vesants.

Somniar, veure, sentir i fer. Conversar, pensar sempre amb la presència de l´altre, imaginat o exterior, real. Aceptar i canviar. Nèixer i morir. Més enllà de nosaltres romandrà la paraula. Mentre l´arbre creixi el somni es farà arrel endins.