Els fulls dormien un son llarg
pel que és la vida humana,
sotmesos, retuts,
una lleixa els donà llit
els minuts eren arteries
a través del futur.
Una ma, ignorant,
uns dits,
que els desperten i descabdellen.
Una imatge sagrada
en un paper cansat,
unes paraules escrites
a l´anvers
adreçades a un amic,
ni ell ni la mà que les ha escrites
bateguen en el nostre mon.
La imatge, un paradís perdut,
la llengua de les paraules,
cremant en el foc dels dies de la derrota.
El paper tornava a la mateixa terra,
retornava amb paraules d´amistat
calant foc al cor que a la mà donava vida.
Passat i futur es marfonen.
Els mots escrits retrunyen.
Veus amigues s´en fan ressò,
tresquen i donen nom al passat.
La imatge i les paraules son ja al lloc d´on partiren.
El paradís és el retorn dels justos
o de les seves paraules.
.jpg)
.jpg)
