Anatomia dels Orígens IV

Com quasi sempre el primer assaig seriós sobre l´escenari, un desgavell. Situar-nos a l´espai, llegir els texts, coordinar llums, àudio, imatges. Aquesta vegada l´escenari, l´espai del Planetàrium s´ha convertit en un repte. La conformació circular, la cúpula on es projecten les imatges de les sessions, la inclinació de les butaques, tot és dissenyat per mirar cap amunt. A més, enmig de l´escenari la baluerna de l´aparellatge de projeccions, xapa la unitat de l´espai per on tendrem que moure´ns.  Cóm? Aquesta és una de les possibles claus.

I de feina de preparació ja n´hem feta i molta. Primer definir un estil, uns temes centrals. Tot seguit la recerca de materials, o millor dit, en aquesta ocasió, la creació de texts, en la seva major part,  perquè ens agrada posar-ne de propis, i, ens agrada escriure i llegir poesia entenent-ho com tot allò que ens sembla estètic i essencial. I, a més,  la recerca de músiques, imatges, efectes, moviments adients lligats i concertats el millor que sabem,  això és bastint-ne un ordre, una seqüència, un ritme. Triar el lector/a per a cada texte, el moment on implementar la música, el moment d´encendre i apagar llums, el lloc i l´ordre de les imatges cercades prèviament. Telefonades, correus electrònics entre nosaltres, telefonades i correus de coordinació amb el Planetàrium. Hores de recerca de llibres, obres, imatges, música.  Hores de reunions, sopars, anades i tornades. Tot plegat? Impagable. Perquè en gaudim i sentim com un regal totes aquestes estones. Passió, engrescament, tot menys ensopiment o rutina.

Ara ens trobam davant l´escenari real, tal com els somnis davant la vida. Afaiçonar el desig, emmotllar-lo en l´argila dels imprevistos, dels imponderables i de les nostres individualitats. Els narcisismes de cada un de nosaltres posats en l´enclusa a foc roent.

Ja tastam la pessigolla de la data. Ens sentim compromesos amb nosaltres, amb el públic que serà testimoni de l´acció, amb la gent del Planetàrium i el seu generós compromís, comprensió i ajut. El 19 de Desembre, les 17,30, hora de començament (sigueu puntuals!!) són molt, MOLT propers.

Anatomia dels Orígens. III

                        Passa un temps, llarg. Sempre resta, després de finalitzar i representar les nostres obres -quasi sempre una sola vegada- una sensació d´atipament, com si després d´un tiberi ens plantèssin davant les narius un plat de porcella rostida. Però plou, fa vent, arriba el fred, torna a sortir el sol,  ja escalfa i la digestió ha passat avall. La fretura ja és a l´aguait. Ens trobem casualment al carrer, en una presentació d´alguna nova obra de teatre o llibre, caminant per algun tirany de la Serra o del Plà de Mallorca, conversam sobre qualsevol cosa.

                        Som un lector de cosmologia, vaig sovint a l´observatori de Costitx, l´antropologia, d´altra banda, m´ofereix matitzos que em pinten de colors el paisatge de tota la humanitat. Conversadors com sóm, oïdors, escoltadors, auscultadors, gourmants del diàleg, de l´absurd, i l´humor, les dèries van covant l´humus primordial que acollirà la llavor d´una incerta proposta. I heus-la en berceroles. Conjuminar la paraula i el conèixement. Agermanar espais que, absurdament, es donen, en aquests dies de sobreespecialització occidental del pensament, l´esquena: el mite i la ciència. Pouar en l´arbre comú del pensament, allà on neix el/els cosmos, bresol d´estels, humanitats i històries. Un espai per a representar la trobada: la sala del Planetàrium de Mallorca, a Costitx. De fet, ja fa anys, en les primitives instalacions de l´Observatori, s´ens va donar acollida a una tertúlia, "l´Univers de la Paraula", gràcies a la generositat de Salvador, pare-mare, creador, continuador, engrescador de l´Observatori. Doncs vet aquí que som escoltat per uns i altres. La nit de Sant Joan del 2008 Salvador tornà a rebre una altra extranya proposta.

Anatomia dels Origens II

             Es tracta d´una aproximació poètico-escenogràfica a les cosmovisions de diverses cultures sobre l´origen de l´univers. De fa uns anys la gent de FARTDART ens sentim atrets per la recerca d´espais i accions al voltant de la multiculturalitat. "Mallorca Pluritours" representat a "Can Alcover" de l´Obra Cultural Balear a Palma el Gener del 2008, en va ser una primera experiència, en la que els assistents eren convidats a un recorregut per les diverses "mallorques" presents i simultànies amb les que convivim. Subsaharians oferint, quasi clandestinament, fragments de poesia, una taverna del port amb mariners i putes consumits per la nostàlgia i l´alcohol tot enyorant la terra de naixement, i un zoc àrab flairat d´epècies i balls. Els turistes finalitzaven el recorregut en un espai comú, la sala de conferències de la planta baixa, amb lectures de poemes de Joan Alcover, una d´elles també llegida en Tamazight. Mallorca, la seva història i la seva llèngua, el català, en el rerefons, escenari de trobada i futur.

             Cóm treballam? Haurem de quedar per un altra dia. Caldrà ordenar un poc el taller per fer-vos entenedor el camí que ens condueix als resultats que veu i viu el públic.

             Fins aviat.

Anatomia dels Orígens

"Cada cultura, totes les cultures, són una finestra al món. Un món que és sentit, vist, explicat a partir d’un origen, llunyà com el naixement de cada un de nosaltres. L’explicació dels orígens la bastim sobre els fonaments del deliri poètic, tan proper a l’ànima del nadó. En les preguntes fonamentals i en les respostes, s’ha volgut esbrinar l’eco del primer batec, el fundador omnipresent o el primer foc. El desconegut crida a la porta dia rere dia, potser canviant de rostre, però, sempre, infatigable, oferint-nos les mateixes preguntes"

 Aquest texte encapsala  els primers moments de l´Anatomia dels Origens, projecte que espero es farà realitat al Planetàrium de Mallorca de Costitx el proper dissabte 19 de Desembre. Espero. D´aquí a llavors us aniré fent una crònica del procés de construcció d´aquesta obra: assaigs, decissions sobre el suport àudio, coordinació, el rerafons del projecte, i més. Qué és "Anatomia dels Origens". Ben aviat aniré descapdellant-ho. Fins aviat.

Calidoscòpi

Heu posat mai l´ull per la mira d´un calidoscopi? Amb ull d´infant, caldria afegir. No heu sentit, cada vegada, un frec que vos embolcallava tot el cervell d´un somni polièdric, multicolor? Talment com el viatge al cor d´un diamant bategant en infinides geometries sempre noves? Un joc de miralls adequadament disposats reflecteixen desde el seu respectiu angle els robins que, amb un lleu moviment de la nostra mà, confegeixen per a nosaltres un ball de múltiples coreografies. Un grup de persones ens trobam a una hora, sempre les 19hs, a un lloc, ahir, com moltes vegades a la llibreria Lluna de Palma, per parlar d´una obra de poesia, on cada texte juga el paper d´aquests robins i, nosaltres, el joc de miralls. Ens deixam anar, confiats en la benevolença mútua, llegim, vessam hermenèutiques, recollim el que un o altre diu transformat novament per la lectura pròpia. Esclaten els textes en multitut de sentits, giravolten i es multipliquen les paraules, l´autor és ara una miloca que escampa tot el seu potencial diàleg endins de la tertúlia. Quan acabam ja no és el que era, és molt més. I en cada un de nosaltres roman multiplicat per la íntima vivència compartida de l´altre.

evolució

Al començament fou el mite i, amb ell, la paraula. Després vengué l´èpica, el poema. Tot seguit el pensament esdevingué filosofia, la qual amb el diàleg amb la natura, l´entorn, i amb el psiquisme, fruità en el pensament científic. Etapes evolutives que dibuixen el camí de l´infant a l´adult. Etapes que s´integren i conviuen entre nosaltres en un cercle creador, nodrid pel mite i la filosofia, agombolats pel fet poètic i depurats pel pensament realista de la ciència en totes les seves vesants.

Somniar, veure, sentir i fer. Conversar, pensar sempre amb la presència de l´altre, imaginat o exterior, real. Aceptar i canviar. Nèixer i morir. Més enllà de nosaltres romandrà la paraula. Mentre l´arbre creixi el somni es farà arrel endins.

tertúlia.

El proper 30 la gent de fartdart farem la nova tertúlia. V.A. Estellés. Llibre de Meravelles. Però la terúlia ja és començada, ARA.
"hi ha la fam, la precarietat,
com hi ha els sermons i hi ha el pecat
i les notes de societat"
V.A.Estellés és l´home que posa les seves paraules arran de la vida. Un llibre o una parada a la fira de la vida. Brou de col. Ferum de barri pixat. I per sobre la paraula quotidiana feta espurna de llibertat. "No hi havia a València dos came s com les teues" Un llit amb llençols esboldregats escriu el texte del desig. Un llibre amb els fulls tacats és un troç de temps amagat rera el parany de l´eternitat.

Espais i cultures

Tot i restar el llibre a mig acabar voldria esmentar breument algunes reflexions que l´obra de Georges Balandier, -"El Poder en Escenas" Paidos, 1994- m´han suggerit.

L´escenari que és el mon, la nostra vida, com ens diu Shakespeare, desenvolupa plàsticament, emocionalment la seva dramatúrgia allà on bategui un cor, una paraula, un somni. Tant és que el teatre tengui o no cadires, amb o sense espectadors. Vivim amarats per les escenes de la nostra vida. Espais vitals, on la cultura, memòria de les generacions, dona sentit i significat al quadre que confegim íntima i socialment. Cap cultura és innocent com tampoc n´és culpable. Herois i traïdors. Amants i solitaris. Homer ja ens ho mostra:. Aqueus i Troians sota la mirada dels deus, acompleixen el joc de la infinita força de la història. Creació i destrucció son cendra. Resta la poesia del text. Resta l´obra del poeta. Cada cultura ofereix el seu text, la seva proposta de com encabir l´inescrutable. I qui condemna les esgarrifances d´altres espais, queda condemant a la ignorància i sotmés a repetir els crims dels seus propis malsons.Crítics, sí. Jutges? amb quín dret?

Projectes

Tertúlies itinerants. Aquest mes a la llibreria Lluna, Llibre de Meravelles, V.A. Estellés. El Novembre, a Arca, el darrer capítol de l´Odissea. Trobades obertes al fet poètic. Diàleg obert. Intimar a través de la paraula. Però ara ja la tertúlia és començada. El bloc serà l´indret on, més enllà del dia i hora establerts, sempre el darrer divendres de cada mes, podrem, podreu, vessar les vostres aportacions. Som-hi!

De la Constància del Savi

"Res no hi ha en la naturalesa de tan sagrat que no trobi sacríleg, però no són menys elevades les coses divines perquè hi hagi qui es deleixi per colpejar una grandesa que no podrà mai tocar, tan enfora d´ell és posada; invulnerable és, no allò que no és colpit, sinó allò que no és ferit: per aquest senyal et faré conèixer el savi"
L.A. Sèneca. Diàlegs a Serè. Trad. Carles Cardó. Fundació Bernat Metge. Barcelona 1926

Petjant el camí.

Benvinguts i Benvingudes.
Aquest serà el blogger d´un membre de l´escamot de poesia "Fartdart" Poesia, Narrativa, Ciència, Escenografia, Antropologia i més seran els seus continguts cabdals. Nous temps per a Fartdart, moment per obrir, encara més, el ventall creatiu de cada component de l´escamot. En català. Llengua antiga, una entre centenars més, milers. Oberta al món. Finestra oberta a l´univers del coneixement. Ma estesa a totes les cultures. Les veles amarades per tots els vents. L´arjau ferm cap a ports somniats. Grinyolen els escàlems. Els estels guaiten. Comença el viatge.