Espais i cultures

Tot i restar el llibre a mig acabar voldria esmentar breument algunes reflexions que l´obra de Georges Balandier, -"El Poder en Escenas" Paidos, 1994- m´han suggerit.

L´escenari que és el mon, la nostra vida, com ens diu Shakespeare, desenvolupa plàsticament, emocionalment la seva dramatúrgia allà on bategui un cor, una paraula, un somni. Tant és que el teatre tengui o no cadires, amb o sense espectadors. Vivim amarats per les escenes de la nostra vida. Espais vitals, on la cultura, memòria de les generacions, dona sentit i significat al quadre que confegim íntima i socialment. Cap cultura és innocent com tampoc n´és culpable. Herois i traïdors. Amants i solitaris. Homer ja ens ho mostra:. Aqueus i Troians sota la mirada dels deus, acompleixen el joc de la infinita força de la història. Creació i destrucció son cendra. Resta la poesia del text. Resta l´obra del poeta. Cada cultura ofereix el seu text, la seva proposta de com encabir l´inescrutable. I qui condemna les esgarrifances d´altres espais, queda condemant a la ignorància i sotmés a repetir els crims dels seus propis malsons.Crítics, sí. Jutges? amb quín dret?

Projectes

Tertúlies itinerants. Aquest mes a la llibreria Lluna, Llibre de Meravelles, V.A. Estellés. El Novembre, a Arca, el darrer capítol de l´Odissea. Trobades obertes al fet poètic. Diàleg obert. Intimar a través de la paraula. Però ara ja la tertúlia és començada. El bloc serà l´indret on, més enllà del dia i hora establerts, sempre el darrer divendres de cada mes, podrem, podreu, vessar les vostres aportacions. Som-hi!