dijous, 11 de febrer de 2010

Una història de llibres.

M´arriba el llibre, "El Paradís Perdut" de Milton, amb traducció de Miquel Dolç. Les coses per Internet funcionen bé sobre tot per comprar llibres, sempre i quan et trobis amb la bona sort, i ben segur que la vaig tenir. I tot esdevingué tan aviat com l´explosió d´un llamp.


Els fulls dormien un son llarg

pel que és la vida humana,

sotmesos, retuts,

una lleixa els donà llit

els minuts eren arteries

a través del futur.

Una ma, ignorant,

uns dits,

que els desperten i descabdellen.

Una imatge sagrada

en un paper cansat,

unes paraules escrites

a l´anvers

adreçades a un amic,

ni ell ni la mà que les ha escrites

bateguen en el nostre mon.

La imatge, un paradís perdut,

la llengua de les paraules,

cremant en el foc dels dies de la derrota.

El paper tornava a la mateixa terra,

retornava amb paraules d´amistat

calant foc al cor que a la mà donava vida.

Passat i futur es marfonen.

Els mots escrits retrunyen.

Veus amigues s´en fan ressò,

tresquen i donen nom al passat.

La imatge i les paraules son ja al lloc d´on partiren.

El paradís és el retorn dels justos

o de les seves paraules.

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari