diumenge, 22 de novembre de 2009

Anatomia dels Orígens. III

                        Passa un temps, llarg. Sempre resta, després de finalitzar i representar les nostres obres -quasi sempre una sola vegada- una sensació d´atipament, com si després d´un tiberi ens plantèssin davant les narius un plat de porcella rostida. Però plou, fa vent, arriba el fred, torna a sortir el sol,  ja escalfa i la digestió ha passat avall. La fretura ja és a l´aguait. Ens trobem casualment al carrer, en una presentació d´alguna nova obra de teatre o llibre, caminant per algun tirany de la Serra o del Plà de Mallorca, conversam sobre qualsevol cosa.

                        Som un lector de cosmologia, vaig sovint a l´observatori de Costitx, l´antropologia, d´altra banda, m´ofereix matitzos que em pinten de colors el paisatge de tota la humanitat. Conversadors com sóm, oïdors, escoltadors, auscultadors, gourmants del diàleg, de l´absurd, i l´humor, les dèries van covant l´humus primordial que acollirà la llavor d´una incerta proposta. I heus-la en berceroles. Conjuminar la paraula i el conèixement. Agermanar espais que, absurdament, es donen, en aquests dies de sobreespecialització occidental del pensament, l´esquena: el mite i la ciència. Pouar en l´arbre comú del pensament, allà on neix el/els cosmos, bresol d´estels, humanitats i històries. Un espai per a representar la trobada: la sala del Planetàrium de Mallorca, a Costitx. De fet, ja fa anys, en les primitives instalacions de l´Observatori, s´ens va donar acollida a una tertúlia, "l´Univers de la Paraula", gràcies a la generositat de Salvador, pare-mare, creador, continuador, engrescador de l´Observatori. Doncs vet aquí que som escoltat per uns i altres. La nit de Sant Joan del 2008 Salvador tornà a rebre una altra extranya proposta.

Cap comentari:

Publica un comentari